Emprenedors transnacionals a la València moderna

Josep San Ruperto Albert, jove historiador format a la Universitat de València, acaba de publicar a la prestigiosa Fundació Noguera, un llibre tirat de la seva tesi doctoral, llegida el 2017, preparada sota la doble direcció d’Amparo Felipo Orts i Carme Pérez Aparicio1. A partir de fonts documentals molt diverses i abundants2 i d’una bibliografia molt ample, l’autor estudia les trajectòries de dues famílies emprenedores milaneses a la València del segle XVII a través de les quals planteja problemàtiques historiogràfiques molt rellevants com, per exemple, la integració dels estrangers en el món comercial o la promoció social.

El domini de la història econòmica, és a dir les activitats comercials, fa aportacions importants. Però, és una història econòmica “renovada” que ens ofereix Josep San Ruperto en la qual l’aproximació qualitativa té un paper destacat. Li permet estudiar no sols els productes del comerç sinó també els actors i les seves estratègies, la qüestió fonamental de la confiança, la circulació de la informació , les xarxes, el crèdit. Val a dir que la seva història econòmica és molt social però també política i cultural. Per exemple, s’interessa pels contactes interculturals i interreligiosos quan evoca el finançament de les empreses i els contactes amb les xarxes protestants o jueves i també quan estudia les famílies de mercaders com a “comunitats transnacionals”. Tenim, amb aquesta obra, una aportació rellevant que posa èmfasi en el dinamisme econòmic del Mediterrani modern i la seva inserció en la “primera globalització”. D’una certa manera, podem dir que rehabilita el paper del Mediterrani. Treball d’història social de l’economia, aquest treball encaixa i connecta les activitats econòmiques en la globalitat de les altres activitats humanes de les quals no les podem deslligar.

  1. J. San Ruperto Albert, Emprenedors transnacionals. Les trajectòries econòmiques i d’ascens social dels Cernezzi i Odescalchi a la Mediterrània Occidental (ca. 1590-1689), Barcelona, Fundació Noguera, 2019, 410 p. []
  2. L’autor ha buidat arxius espanyols (Archivo Histórico Nacional, Archivo General de Simancas, Archivo General de Indias), l’Arxiu de la Corona d’Aragó, els arxius valencians i italians []

Laisser un commentaire

Votre adresse de messagerie ne sera pas publiée. Les champs obligatoires sont indiqués avec *

Ce site utilise Akismet pour réduire les indésirables. En savoir plus sur comment les données de vos commentaires sont utilisées.